Una screendance sèrie que tracta la emergència ecosocial, per mitjà de la poètica de la dansa
Un projecte d’Oskar Luko
Dēsertum és l’acció desesperada d’una persona que tracta de esquerdar les nostres “cuirasses” per mitjà de la poètica de la dansa i els audiovisuals.
Dēsertum és una metàfora sinuosa en format de movie-sèrie, de screendance de vuit capítols, de vuit minuts cadascú, que investiga el desert com concepte a través del moviment corporal, la dansa i la relació d’un cos amb el seu entorn i que tracta d’enxampar-nos a contrapeu per a tocar-nos la fibra, commoure’ns i aixecar-nos del sofà.
Dēsertum tracta de transmetre un missatge perquè prenguem consciència dels nostres actes quotidians i perquè assumim la responsabilitat de la repercussió d’aquestes decisions cap a la societat, cap al nostre entorn i cap a nosaltres mateixos.
Cendres és el primer capítol, creat en 2023 com relatoria performativa/audiovisual en resposta a la I jornada de Courageous Conversations on Climate Change, organitzada des d’Oxfam Intermón, des d’aleshores ha participat en més de 40 festivals de més de 25 països a tot el món, i es la llavor a partir de la qual se projecta Desertum.
Cada capítol de Dēsertum explorarà un tipus de “Desert” diferent, i tractarà temes que trobem causants o relacionats amb la emergència ecosocial, tals com: Consumisme, especulació, desinformació, capitalisme, canvi climàtic, acumulació de la riquesa.
DESERTUM: Un buit completament ple
El desert és per definició el lloc on renunciar a moure’s tan sols pot significar morir; pel desert sempre et mouràs com si estiguessis escapant-te d’ell, encara que no hi hagi escapada possible. La dansa seria en suma la reacció adaptativa d’un cos al elevat potencial de desorientació i desmaterialització d’un lloc que no té ni camins ni objeccions.
Tots els deserts actuals van ser, en algun moment, oceans bulliciosos, selves luxurioses, civilitzacions monumentals. La dansa dona forma també a aquesta imatge de la vida que, en algun moment, es va moure (i que potser continua moventse) en els secrets d’un paisatge mort.
 | |
| DESERTS ABSOLUTS En aquest espais la vida s’ha retirat de manera natural debut a les condicions ambientals extremes. Per això mateix, el desert és per definició lloc d’exili, destinació de l’expulsió de tots els bocs expiatoris, i lloc d’auto-exili. | DESERTS INAPARENTS Son llocs dels quals la vida s’ha retirat (i que només una forçadora semàntica pot descriure com a “llocs de vida”) Malgrat presentar-se allí en la forma d’una bullícia condicional. Molts dels emplaçaments que Marc Augé descriu com no-llocs: espais on l’ésser humà roman anònim, estacions, aeroports, centres comercials. |
 |  |
| DESERTS ANTROPÒGENS Els llocs abocats a la indeterminació per una sostracció deliberada dels mons de vida que els ocupaven. La topografia de les ciutats d’occident està àmpliament ulcerada per aquestes extensions d’abandó i inutilització, velles zones industrials, solars tapiats, recintes de Expos abandonades, barris erms i deixats de la mà de déu, etc. | DESERTS VIRTUALS Son els que viu cada subjecte al recórrer qualsevol espai com si creués un desert, per molt abarrotat que aquest espai s’antulli. La tecnologia ens ofereix mil ocasions d’autoisolament enmig de la bullícia. |
OSKAR LUKO 